sóc el Joan Antoni Soci del Jonathan Amic del Angel Mari i Alex
S’ha mort l Angel Romero en uns dies malastrucs, caminant cap al huerto
mentres truca la seva estimada Mari, es com me’l imagino i orgullós dels seus fills
Jonathan i Alex, amb passes petites però segures, trepitjant fort, pensant amb els seus.
A casa del Angel, sempre havia xoriço del pueblo i un pernil, tot comunitari,
i a la nevera del garatge una cervesa i tot de pots enganxats amb visos amb un ordre excel·lent.
Jo me’l vaig començar a estimar el dia que el vaig entendre, parlava tancat i ràpid,
un castellà tot graciós com la seva panxa, ell en canvi a mi em va estimar des del primer dia,
jo era el amic del seu fill, per lo tant jo era com el seu fill, donava mes del que tenia, ell era així.
Gràcies Angel per passar per la nau de tant en tant, sempre intentant donar un cop de ma.